Ara que la immensa xarxa cibernètica t’ha portat fins aquí, t’invito a que et quedis una estona al meu bloc. Em dic Helena i vaig néixer a la tardor dels 80. Des de que vaig aprendre a llegir que he tingut un llibre entre les mans. La passió per la lectura me’n va descobrir una de nova: inventar-me les meves pròpies històries. Tenia vuit anys quan vaig escriure el meu primer conte. No el conservo però recordo que anava d’un ocellet que es perdia.
Primer escrivia els contes amb bolígraf però després em vaig passar a la màquina d’escriure. Va ser un descobriment totalment nou per a mi. Vaig aprendre mecanografia per a poder teclejar més ràpid i sense mirar i vaig escriure la meva primera novel·leta juvenil als 14 anys. El dia que va entrar un ordinador a la meva vida, recordo que tenia 15 anys, ja va ser total perquè em permetia modificar els textos que escrivia.
A l’ institut va ser quan vaig descobrir el món de la poesia i fins al moment m’he interessat molt per aquest gènere literari ja que trenca amb les normes del llenguatge per a cridar-nos l’atenció sobre el mateix llenguatge. A COU vaig descobrir també a l’escriptora Mercè Rodoreda que em va arribar a robar el cor. Després de llegir-me quasi bé totes les seves novel·les em vaig posar de nick rodoreda per l’admiració que sento per aquesta escriptora.
En aquest Bloc podeu trobar algunes de les meves petites i humils aportacions literàries. Espero que no us avorriu. Si us voleu posar en contacte amb mi em podeu deixar els vostres comentaris al mateix bloc o al correu electrònic hsauras@gmail.com
Des de la meva humil opinió, ja que amb el món literari no he tingut molts apropaments que diguèssim més q per la part de prosa i casi nul.la de poesia potser no et servirà de molt la meva opinió,perquè com ja t’he dit no m’hi he familiaritzat. Bueno mira pos no menrollo més. Només dir-te que ets genial i que continues escrivint perquè a vegades les paraules canvien la vida. I a vegades no hi ha millor manera d ‘obrir-se un mateix i trobar-se amb els seus sentiments q plasmar-ho en forma de prosa o poesia, malgrat diuen molts que és una manera de despullar-se i quedar-se indefens davant els demés. Jo crec el contrari. Crec què és coneixer millor a la persona i entendre-la. Una forta abraçada. MERI