Dis-me lluna

Dis-me lluna

perquè no puc oblidar-lo

perquè sempre està present

en el meu cor d’adolescent.

 

Dis-me lluna

quant de temps ha passat,

d’aquelles interminables carícies,

d’aquells petons intensos

d’aquelles mirades infinites

d’aquelles emocionants paraules

d’aquells massatges de plaer…

que sé que no tornaran.

 

Dis-me lluna

perquè ha fugit de mi

com un estel fugaç

perquè m’ha abandonat

en aquest mar mort.

 

¿On són aquells dies d’il·lusió?

 

Lluna, oh altiva,

princesa de l’univers

tu fores testimoni

d’aquell amor.

Tu ens vas il·luminar

en les nits de passió,

tu sentires les paraules,

els gemecs….

 

Sento el dolor

grabat amb foc a la ment.

¿Com és pot oblidar un amor

si tot em recorda a ell?

 

Lluna, amiga de penúmbres,

ara beus les meves llàgrimes,

aspires el meu dolor

i la teva llum s’apaga…

 

Gràcies lluna

per il·luminar el meu cor,

per tornar-me a la vida…

Ara, les nits, són fosques sense tu.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s