T’oblidaré

Dolços records d’amor

que en recordar-los em fan pena

trista vida la meva

en perdre l’ànima de la felicitat.

 

Visc d’un melangiós passat,

que quan passava era tot alegria

i ara, s’atura en la meva ment

amb una sensació que enamora.

 

Eren temps d’amor incontrolat,

petons furtius baix la lluna,

paraules boniques i dites

amb un sentiment que ha canviat.

 

El teu cor es va glaçar

una nit de lluna plena

i poc a poc em vas anar deixant

sense preocupar-te del que jo sentia.

 

Em vas dir una tarda de primavera

que ja era lliure com els ocells…

i em vas fer un últim petó que

encara conservo en els meus llavis…

 

El cor per dins em crema

però confiaré amb què el temps

esborri la meva solitud

sense que quedi ni rastre de tu.

 

I demanaré als estels, que

brillen tant com quan ens besàvem

que s’emportin ben lluny

l’amor que vaig sentir per tu.

 

T’oblidaré

perquè ja no formes part de mi

i un sentiment que és mort

ja no pot existir.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s