Quan te’n vas anar

Quan te’n vas anar

la rosa em morí a les mans

la seva olor embriagadora fugí de mi

i les punxes se’m clavaren al cor.

 

 

Quan te’n vas anar

els estels deixaren de brillar

coberts per una pluja infinita

que em danyà l’animà

 

Estàvem units

fins que la turmenta

es va creuar en els nostres camins.

 

El foc que ens cremava

fou apagat pels nostres cossos

i les brases no eren suficients

per a estimar-mos.

 

L’hivern m’ha glaçat els sentiments,

el vent no em porta notícies teves

i no sé on buscar-te

només volia dir-te que t’enyoro.

 

Si tornes intenta’m perdonar

i seguirem lluitant pel nostre amor.

Els nostres dies seràn eterns,

per això has de tornar.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s