Perquè no te n’oblidis de mi

Un dia se m’aturarà la primavera

el dia serà nit

i el sol serà lluna

i tota jo seré una ànima en l’oblit.

 

I l’amor s’apagarà en les teves mans

com les flames quan s’acaba la llenya

l les meves galtes de maduixa

seran tristament immaculades.

 

Et deixo el meu cor fràgil com la rosa

perquè no deixi de bategar per tu;

et deixo els meus somriures de felicitat

perquè recordis el feliços que érem junts;

et deixo la meva fidelitat

perquè te’n vagis amb ella a la tomba;

et deixo els meus estels multicolors

perquè vegis bé amb ells;

et deixo els meus llavis

perquè t’acaronin en els moments difícils;

et deixo tot això

perquè no te n’oblidis de mi.

 

I les llàgrimes que es barregin amb el mar

i el meu orgull que se l’emporti el vent

i la solitud que es perdi en la ciutat

i l’egoisme s’esfumarà compartint

i els crits es perdran en les muntanyes…

 

Descansaré rodejada de roses vermelles

amb un somni dolç i profund

i et deixaré la meva llum resplandent

perquè et guii fins a mi.

 

I mentre les meves paraules recordis

viuré amb tu fins la tardor

i després vindrà el paradís

on romandrem fins a l’eternitat.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s