Una addicció que ens consumeix

“Si pobre vols ser, compra el que no has de menester.”

Proverbi

“Compra el que no necessites i aviat hauràs de vendre les coses necessàries.”

Benjamin Franklin Glaciar

 

D’ençà que va morir el seu fill, arrossegant una llarga depressió, l’Anna s’ha tornat addicta al consum. Els de casa encara no ho saben però ella, en una ciutat on és més fàcil anar a un centre comercial que quedar amb un amic, ha substituït l’absència del fill per les compres. Anar de compres s’ha convertit en una necessitat punyent  on li és impossible frenar l’impuls d’adquirir noves coses que naturalment no necessita.

Hores després, sola a casa de nou, experimenta un intens sentiment de culpa al comprovar que els seus estalvis van minvant. Una onada de vergonya li tenyeix les galtes de vermell al pensar que aviat la seva família la descobrirà i, a l’arribar el seu marit, la troba força irritada malgrat no sap el perquè.

La patologia de l’Anna és més freqüent del que ens pensem. Avui en dia, quasi bé tots som consumistes però ens cal diferenciar l’addicte veritable del qui no ho és.  Un comprador compulsiu és aquell que cau en la temptació d’adquirir quelcom i minuts després es penedeix d’haver-ho fet ja que els diners gastats els necessitava per a una altra cosa. Sol ser una persona de classe mitjana i assalariada, tanmateix té problemes per a arribar a final de mes. Malgrat no enganxar físicament com la ludopatia,  l’addicció al consum es pot convertir en el centre de la teva existència, en l’única manera de ser feliç i provocar problemes personals, familiars i econòmics.

Les causes principals són la baixa autoestima, l’avorriment, la inseguretat i la insatisfacció personal que, unides a l’impacte de la publicitat, poden desenvolupar aquest tipus de patologia social. També les estratègies de màrqueting, que manipulen i dirigeixen la nostra conducta, hi tenen molt a veure.

És imprescindible que la societat prengui consciència d’aquest problema que afecta un terç de la població europea. Ens cal una regulació de la publicitat i de les ofertes que ens impulsen a viure del crèdit sinó volem acabar venent les coses necessàries com molt bé apunta Franklin.

Anuncios