Carla

cs_carla

 

 

 

 

 

Amb la teva figura de festa,
acompanyaves l’eclipsi de les llums,
ballaves l’eco de la lluna llesta
combinant còctels de comprimits.

Hores abans, caprici d’un cant,
fulles caduques banyaven l’asfalt,
quatre cercles cremaven corbes,
en un reduït espai.

I el temps… i l’atzar… roïns, juganers,
amb un simple polsim de breus segons
confonen el trànsit en l’instant efímer.
Carla, xoc sec, cap cot contra els cristalls.

Clàxons, camins de sang ragen,
al teu costat el teu company,
resta cec com la boira,
i la culpa a poc a poc abraça.

Circula l’oxigen que revifa l’ànima
malgrat tot, set cels s’apaguen.
En la teva cintura càlida,
xiprers i cementiris en calma.

Flors com el gebre tremolen,
cobreixen en la trista penombra
el teu cadàver tebi, Carla,
llum innocent esbotzada.

Glaçats els nostres cors,
sota un pi s’apinyen
companys, d’una jove vida
sense tu, fugaç i esquinçada.

Poema Carla de "Corbes de sang"

Poema Carla de “Corbes de sang”

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s