Ruth

Un mateix roure per dues amigues amants

que el  sedueixen amb els seus bells rituals,

les seves fulles daurades desenreden,

i, de repent,  es descobreixen com rivals.

 

Ruth, rutina vibrant estancada,

t’arranca de l’ànima un somriure fals

en veure com la ruptura amarga

trenca els rínxols rossos de l’amiga,

que crida com corba de sang traïda.

 

L’amor el recercares sola i aferrada,

malgrat tres són multitud en aquest vals

i, respires enrabiada ,quan un tret dispares

a la cara rebel de l’Abril, perseguida i ferida.

 

Roses roges tenyeixen la riera,

 gota a gota, la sang s’esgota

i un sospir de nit de primavera

reprèn el robust roure que crema.

 

A les fosques bullen els records

d’una amistat aferrissada  i caduca

i el reflex de foc sobre la roja riera.

 

Amb retard pagues el teu crim passional

perquè no els pots reemplaçar ,

trista condemna en perdre la cordura.

I avui, en un racó,  respires resignada,

 des d’aquesta cambra no pots veure

els astres que brillen immòbils,

s’han extingit, presó del teu delit

i, trenquen el teu ritme vital.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s