Dolors

Coàgul de sang, vermella decepció

dintre del erm ventre

que ja no es dibuixa, gran desolació,

al sud del teu cor, un deliri tendre.

 

Decaus en la debilitat que dura,

al dors de l’ànima el dany que no s’atura

daltabaix que et desorienta

i et deixa perdre la il·lusió.

 

Malgrat tot, dues dunes dones d’aliment

a un altre petit que et demana,

la seva jove mare et reclama,

al nord del teu cor, un pàl·lid vent.

 

Dolors, dida decaiguda

entre la polsim dels estels

et regalaria una fulla perenne

que t’esborrés el dur dàtil del dol.

 

I el petit xucla i degusta la pàl·lida llet,

dolç nèctar de immenses defenses,

i ara, decidit s’adorm entre els teus pits

Endins del teu cor, un suau prec.

 

Ferma i dura, Dolors, ni l’espessa bromada

et desorienta del dràstic i canviant pensar,

enrere quedaren les corbes del dèdal,

i el constant diluvi de sang gestada.

 

I per fi, revifada, deixes créixer el petit

amb la teva blanca llaminadura

vincle càlid d’amor que no decreix,

i alçant el teu cor, un sospir de primavera.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s