Wendy

Núvols delirants omplen el pati,

en un racó, trista i solitària romans

a l’espera d’un nou xàfec,

una mirada nociva se’t clava…

 

I contra les mans i els peus

sembles un fardell d’insults

ningú escoltà els teus bramuls

que tremolen aterridors i fràgils.

 

Esguerrada com un nyap els brètols

t’abandonen sobre el terra moll,

la sang et regalima per les corbes

del teu vulnerable vestit, Wendy.

 

A l’aula, mirades  indiferents i còmplices

dificulten l’estudi del curs,

muda respons quan et pregunten

i burles reiterades sorgeixen de la canalla.

 

Sóc el teu llapis implacable, que fas servir d’amulet

on escrius ratlles sinceres de negatives en les nits.

Una lletra confusa i trencada et surt de mi,

ziga-zagues d’ensurts desagradables.

 

Quatre línies nervioses de comiat deixes sobre el llit,

pedalejant surts pels camins coberts de fulles,

i neulida i defallida t’atures sobre el precipici,

tanques els ulls i aproximes un peu per saltar al buit.

 

I de sobte, un clam farcit d’esperança

una mà s’atansa, i amb les mans i els peus

una càlida abraçada d’amistat autèntica

que et fa estimar, esbatec d’alligança.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s