Resseguint-te

M’agrada resseguir-te.

Tu, ulls clucs,

i jo, explorant-te

amb els meus llavis ardents

com dos volcans encesos.

 

M’agrada mossegar-te,

et despertes, no em canso de mirar-te,

tan prop de mi et sento, calor d’estiu

plena de tots dos, fregant-nos els cossos.

 

M’agrada esgarrapar-te,

dóna l’esquena al vent

que el vent no vol el teu alè

i troba’t enfront a mi que et busco.

 

I tu resseguint-me…

amb el teu alè humit i vaporós.

Mossegant-me…

amb carícies arriscades.

Esgarrapant-me…

amb els dits que creixen.

 

Suor que ens banya regalimant-nos

per l’esforç d’ésser, nosaltres

que mai abans havíem tocat el zel,

i avui descobrim el desig d’unir-nos.

Anuncios

One thought on “Resseguint-te

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s