Kelly

Cada dia portes un amulet
d’absència, terra llunyana
i altament enyorada,
penjat al bell mig del cor.

Bategues com un drap arronsat,
polint la pols d’altres,
que no et miren perquè ets invisible,
malgrat al seu servei estàs.

I el sou, minso, quan arriba, l’esquinces
en petits tresors que envies lluny de tu,
per als teus,la teva mainada que menja
gràcies al teu costós esforç.

L’ordre recte, l’ordre polit, l’ordre netejat
diu molt de tu, Kelly, que gairebé no dorms,
no pas per insomni, sinó per la tasca
dura i feixuga que et cansa.

Cada nit jeus pansida mirant la teva papallona
d’ales multicolors i vigoroses,
al teu coll no alça el vol,
i et punxa la melangia amb ales de seda;
l’enyor és el seu nom i un pom de roses
blanques t’esclata de ben endins.

Res t’aturarà, Kelly, lluita: dia sí, dia també
per un futur digne quan el present és de boira,
que no s’escampa malgrat el sol despulli l’alba,
malgrat la lluna temorosa sigui plena.
Malgrat tot, tu lluita, ¡amb força!
que una agulla d’esperança tatua la teva pell amb constància.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s