Son Blanc s’ennegreix de misteri

 

Primer dia de l’any on no he pogut parar de llegir fins acabar-me aquesta novel·la. És absorbent des de la primera línia que et transporta a un altre món on res és el que sembla, en el que intueixes que alguna cosa grossa s’amaga darrera de tanta riquesa, on la vida acomodada que semblaria, en un principi, que portaria la nostra protagonista en casar-se amb un dels homes més rics de l’illa de Menorca, es converteix en una presó angoixant.

La vaig comprar a través del Cercle de Lectors perquè hi posava que evoca el món literari de Rebecca de Daphne du Maurier, novel·la que em vaig llegir en la meva adolescència, i que em va calar durant bastant de temps, convertint-se en una de les meves favorites. “Pura sang” d’Ada Castells, que res té a veure amb la vida d’un cavall, és una obra acurada, fruit d’un bon treball literari que t’enganxarà amb la seva prosa directa. Abans de comprar-la em vaig llegir el primer capítol que havien penjat a la pàgina del Cercle i vaig saber que per Nadal l’hauria de tenir entre les meves mans. Així ha estat i aquí us deixo la meva opinió sobre ella.

L’ARGUMENT

La Sílvia és pintora però la seva carrera s’ha aturat degut a un fet del passat. És de Barcelona, on coneix un home molt ric que li proposa matrimoni. Es casen i se’n va a viure a l’illa de Menorca, a la mansió de Son Blanc. Creu que la nova vida acomodada li permetrà pintar de nou però el que no sap és que els Solivella, cognom que li pesa cada dia més, amaguen un secret terrorífic esquitxat de sang. Al cap de poc de ser-hi i, després de tenir el seu primer fill, el seu home canvia per complet, quasi mai és amb ella i deixa que la seva mare, una gran dama que no tardarà en menysprear  la Sílvia, s’encarregui de tot fins i tot de l’educació del futur hereu. La Sílvia només pot recórrer al jardiner de Son Blanc, un home que demostra lleialtat per la família, però que comença a entendre-la. El jardiner, home de poques paraules, sap el secret que amaguen els Solivella i intenta mantenir-la al marge però la Sílvia no pararà fins desemmascarar-los perquè la vida dels seus éssers estimats corre perill.

 

LES MEVES IMPRESSIONS

Ja des de el primer capítol, llegit abans de comprar-me-la, vaig saber que aquesta novel·la m’encantaria. Narrada en primera persona, la protagonista revelà el secret que amaguen els Solivella al seu fill, ja que aquesta novel·la té la particularitat en que les paraules que la formen, van dirigides al seu fill, el futur hereu de Son Blanc.

Se m’ha fet curta ja que només té 285 pàgines però no deixen de ser intenses, paraules punyents que la Sílvia descriu des de la seva òptica al seu nen. Hi ha capítols que els he anat rellegint conforme avançava en la lectura, per tal de fer-la durar, l’he assaborit perquè “Pura Sang” és per a això, cada mot que la compon té un pes màgic i misteriós. L’intriga, que n’hi ha i molta, no ha de deixar que no reparis amb les paraules belles i riques que la formen, molt ben estructurades. De diàlegs n’hi ha pocs, és més aviat un discurs interior i intimista carregat d’elements gòtics on de vegades toquen la bogeria. Res és el que sembla i un final obert de repent et sorprèn. La prosa de sobte s’interromp i et quedes amb ganes de més, almenys és el que a mi m’ha passat, no tots els interrogants tenen resposta, com la vida mateixa. El futur és incert i deixa que la teva imaginació flueixi cap a una possible solució.

LA RECOMANO?

Una novel·la diferent i maternal, escrita des del coratge i amb un bon ritme. Com a lectora l’he degustat i, sens dubte, us la recomano.

SAM_0017

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s