Ora

Rodona daurada que gira i gira,

tomba i toma, cara o creu

tan si val, corre de mà en mà

i mou, mou tot el que posseïm.

 

Ora, la més preuada de totes les dones,

si tu desapareixes l’or del teu cabell ens cegarà,

el dur tresor del teu collar és l’enveja del mercat,

nois i noies que et miren amb un alè malaltís

desitjant que el que tens et rellisqués de les mans.

 

Car els teus dits l’herència capgiren

i un lament surt de la teva boca efímera,

trista cançó que m’arriba que bufa un vent deslligat.

 

Ja no creus amb l’amor perquè l’interès et creua les cames,

quina amistat has de tenir si només aprecien els teus béns,

que són molts però no suficients quan la salut de calç

que tenies s’ensorra resseguint-te l’esperit.

 

Ja no confies amb l’esperança quan el temps avança de pressa,

la teva mirada baixa no et tornarà la lucidesa

quan la cobdícia dels altres t’arranca l’ànima.

 

Si em permets un cant en veure’t tan descol·locada:

 

Ora, volta i volta, llisca i viatja,

res del que tens t’enduràs

en un altre món més humà.

 

Ora, morta i morta, els teus llavis

una remor de roses pàl·lides

i joies valuoses entre els teus pits.

 

Avui tan sols la nit et cobreix amb un mantell d’estels

i a la làpida la lluna reflexa la seva cara amarga.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s