Tomasa

 

Al tren, la vida que et separa,

ningú sap el què et depara,

la infidelitat reiterada no es repara,

la Tomasa, per la fuga es prepara.

 

Al primer vagó, seus, la tardor ja entrada

et buida la remor dels batecs,

la traïció és una punxa afilada

que se’t clava, amb un gest et treus l’anell.

 

Les estacions passen, reps trucades que ignores

i, altres, es perden atrafegades pel trànsit

que et recorre, el ventre trenca la tela i creix:

no és miratge d’il·lusions  somniades d’altres temps,

creix el ventre tendre que connecta el teu melic

amb un futur d’incerteses que et bressolen.

 

Bitllet extingit, baixes, dibuixa  el capvespre

una tallada de síndria a l’horitzó, el teu ventre

una taronja que creix al solitari arbre

de la teva existència tocada i capgirada.

 

Tomasa, nou mesos després,

he vist la llum no impúdica del teu pubis,

sense pare reconegut,  dues bessones,

quan tot es trenca,  surten tranquil·les.

 

La flaire d’aquest vent de capvespre

encén l’amor maternal, que guarda

com una lloba salvatge els seus tresors.

 

I ara, jeus més pansida, quan ja has donat

tot el teu suc, els teus pits exprimits cauen

malgrat el teu somriure  pels núvols s’enlaira.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s