Capítol 15: Mar d’una nit d’estiu

Ja teníem les vacances. El Ferran i jo ho havíem aprovat tot i ens sentíem alliberats del tràfec dels exàmens finals. Ja estava del tot recuperat i fins i tot ja havia començat a entrenar els partits de futbol per a la pròxima temporada.

Aquella nit havíem quedat per celebrar l’inici de l’estiu. Era la màgica nit de Sant Joan. L’Elisa ens havia invitat a la festa que feia al xalet però nosaltres preferíem estar sols. Havíem d’aprofitar les últimes estones que ens quedaven abans que les vacances ens separessin. El Ferran marxava a Alemanya a veure uns cosins que hi tenia i jo me n’anava a l’apartament de Salou.

Vam quedar a la platja. Quan jo hi vaig arribar el Ferran ja hi era. M’esperava impacient. Ens vam mirar als ulls i vam començar a besar-nos apassionadament. Vam jeure a la sorra.

Feia molta calor. Ens vam despullar i ens vam banyar a la mar… L’aigua era tèbia. Les onades ens acariciaven la pell lentament.  Es veia dibuixada la figura de la lluna. I tot era magnífic.

Els dos érem el centre del nostre univers.  I allí, ens vam estimar tots els àtoms de la pell. Quan vam acabar, al mirar-nos als ulls, vam saber que les nostres ànimes s’havien unit per sempre més.